Travessia transtibidabenca

Tot va començar fa mooolt i moooolt de temps, fa + de 6 mesos, quan es va troposar la super travessia Bcn - StQ, però la cosa no va prendre forma fins fa uns dies
Tot plegat va ser dificil de programar, entre certs personatges que volien començar entrada la nit, i d'altres que preferien la fresca de la matinada...

Però finalment, i convençuts tots dos bàndols, vam sortir de Pl. Kennedy a les 11:20h... després d'esperar a que les dues eràsmiques (Beth i Botey) tornéssin del super de comprear 2 L d'aigua... i aguantatn les queixes d'un personantge vaguejant pels bancs com si no hagues dormit en 3 anys!

Bé, comencem a pujar per Av. Tibidabo i algunes JA comencen a tenir set... s'obren les aigues comprades i... SURPRISE!!! El soroll delatador del gas sortint de l'ampolla ens indica que algú s'ha empanat i ha comprat aigua emb gas que casualment no agrada a ningú!
Fem dues asses per la muntanya i començen ràpidament les primeres queixes i mostres de desconfiança cap a la fantàstica guia de l'espedició. Que si ja ens hem perdut, que si no volem escales... tot plegat com a nens de 3 anys....

Ja muntanya amunt, la guia comença a percebre un canvi en la direccio poc favorable i minuts després dubta entre confessar o no les seves sospites... i... quant ja estava a punt de rendir-se i les seves companyes es temien el pitjor... per fi vam trobar el bon camí., però s van rebre + queixes sobre el tema escales...

Arribem al tibidabo, admirem la fantastica vista d'una Barcelona emboirada, i envoltada per un núbol gris, i seguim endavant.
Passat el Tibidabo, la guia queda desprestigiada definitivament per uns homes apalancats per collserola, que van rebre com a obsequi... una ampolla d'aigua amb gaaaas!
Donem 1001 voltes per carreteres xerrant i xerrant i xerrant... fins arribar a... nose on la veritat, jeje, i seguir cap al pi de'n Xandri per acabar, feliçment a l'Augusta amb unes braves i una birreta fresqueta. Seria falç si digués que no vam menjar ràpid, i que si la Maira s'arriba a empanar un minut més... hauria hagut de llepar el plat!!!

I acabo com sempre al tren... tornant solitariament cap a casa a estudiar, sense el reconeixement degut a un guia de 1a. Però us perdono, perquè se que estaveu tant exhaustes que no podieu ni pensar!
ELI - La "Guia"

pd:Que en quedi constància de que aquesta crònica ha estat fruit d'un xantatge, però ara si que et toca penjar les fotos Botey, jo ja he complert!!